Es el meu destí? Capitol 7

Es el meu destí?

Cap. 7: L'altra parella

Mare: Que, t’ho esperaves? Es que vaig pensar que potser volies que vingues i... vaig dir-li de venir...

X: SOOOORPRESA! :)
_______________________________________________________________________

Jo: MEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEERI!

Meri: Vale, vale tranquil·la, que tampoc n’hi ha per tant!

Jo: Tot lo que t’he d’explicar... Anem a l’habitació, desfés la maleta i baixem que he d’esmorzar...

Vam pujar a dalt, va passar el temps... Amb la sorpresa no m’havia enrecordat de que havia quedat amb el Marc, aixi que es va fer l’hora i va aparèixer a casa.

Marc: Que, estas llesta?

Jo: No he esmorzat... Espera aqui al sofà de mentres, que et vull presentar a una persona...

La Meri estava a dalt, acabant d’ordenar coses i minuts despres, va baixar, va anar directe a mi i em va dir:

Meri: No... no es...?

Jo: Si, ho es... i hi ha una cosa que encara no t’he dit, però t’hauras d’esperar... Ei Marc, vine!

Marc: Hola, suposo que deus ser tu la Meri, m’han parlat molt bé de tu... :)

Meri: Hooola...

Jo: Jo ja estic, anem?

Vam anar al nostre lloc, a on haviem estat el Marc i jo els altres dies. Mentre caminavem, el Marc em va agafar la mà, la Meri ho ha veure i li vam explicar la nostra història. Ella se’m va apropar i em va xiuxiuejar a l’orella:

Meri: Tu i jo ja tindrem una conversa llarga... ;)

Vaig somriure. Vam estar el matí parlant, semblava que ells dos es portessin molt bé. Però hi havia una cocsa que no havia tingut en compte, amb tantes emocions...

Jo: Em... una cosa... Marc, que farem amb el ball? Ella no te parella...

Marc: Tens raó... no hi havia pensat...

Meri: Quin ball? De què parleu?

Jo: Un ball que fan el dissabte, s’hi ha d’anar amb parella... El meu germà ja té parella... No sé que fer...

Marc: Es clar! Com no hi havia pensat! Tranquil·les, que això està solucionat. Aquesta tarda no quedeu oi? Doncs fins demà!

I se’n va anar aixi com aixi, sense dir res més, la Meri i jo ens vam mirar i ens vam posar a riure. Que hi haviem de fer, era aixi... Vam anar cap a casa lentament, aixi també li anava ensenyant el poble a ella.

Meri: Ja que jo he pujat aquest juliol, promet-me que a l’agost vindràs a un poble que anem cap a la platja, cap al sud...

Jo: Si em deixen, esclar!

Meri: Qui sap, potser en aquell poble el destí torna a jugar i ens trobem a un altre polsera... Que fort seria no?

Jo: Si... La veritat es que m’està començant a extranyar tot això....

Meri: No tens perquè preocuparte! Va, anem cap a casa teva...

Vam anar juntes a casa, mentres la meva mare feia el dinar, vam estar parlant del Marc i de tot el que havia passat des de que ens haviem acomiadat a Barcelona. Vam dinar i una hora despres, la meva mare, la Meri i jo anavem cap a Puigcerdà a comprar tot lo que necesitavem per el ball del dissabte. Ens vam emprovar moltes coses, però al final ens vam decidir... Eren uns vestits preciosos! Vam tornar a casa, era tard, aixi que no vam sortir, vam sopar, i ens en vam anar a dormir. L’endemà al matí, em vaig despertar, com el matí anterior, amb un missatge del Marc: “Ja ho he solucionat, us passo a buscar d’aqui a 45 min. T’estimo:$”

Jo: Meri, desperta! D’aqui 45 minuts ve el Marc, que diu que ja t’ha trobat parella...

Meri: Ehh? Mmm... Si... Va, anem...

Ella es va posar això  i jo això, vam baixar a esmorzar, i quinze minuts desprès va sonar el timbre. Vaig obrir la porta.

Jo: Hola... J

Marc: Hola preciosa=)

Jo: I la parella de la Meri?

Marc: No et preocupis, que està...

X: Aquí!



Voteu i comenteu!

PD: Debut al poc èxit que té la novel·la, la posarem un cop per setmana...

Es el meu destí? Capitol 6

Es el meu destí?

Cap.6: Canvis i sorpreses...

Just a l’arribar el Marc em va agafar el canell i em va dir:

Marc: (_) hem de parlar...

Jo: Tens raó. Anem a donar un tomb.

Vam avisar als pares que anavem a caminar pel bosc, i quan ja estavem prou lluny, ell va començar a parlar.

Marc: No entenc perquè has marxat abans. Tant dolent ha sigut? M’he deixat endur pel moment, i creu-me que m’ha fet sortir de dubtes. Se perfectament el que vull ara mateix. Se que fa poc més de tres dies que ens coneixem, però ha sigut suficient per que descobrís que el que sento per tu no es solament amistat.

Jo: Té una explicació... Tenia por. Por a que alguna cosa sortis malament, que pensesis que... no sé... Però feia tant de temps que havia somiat això que tenia por d’esguerrar-ho. I me n’he adonat que amb el que he fet només ho he empitjorat... Jo també tinc bastant clar el que sento... Perdona’m per haver fugit.

Marc: No m’has de demanar perdó...

Llavors em va agafar les mans, em va mirar als ulls amb una mirada que mai havia vist abans, uns ulls brillants que transmetien seguretat. Se’m va apropar, i jo vaig fer el mateix. Un altre cop, notava la seva respiració... Va ser un petó de pel·lícula, ple de màgia... Vaig tornar a tenir aquella sensació de voler marxar corrent però no ho vaig fer. Em vaig separar a poc a poc d’ell, i vaig veure el somriure que tenia el seu rostre.

Jo: Significa això que...

Marc: Estem junts? Només si tu vols...

Li vaig somriure. Sabia que era obra del destí... Estavem destinats a estar junts. Lentament vam anar tornant cap al lloc de picnic. Vam decidir no dir res als pares encara, potser seria una mica precipitat. El meu germà va voler ficar el nas, però no el vaig deixar... A les cinc, ja erem al poble. Li vaig comentar al Marc que si volia venir amb la Cris, l’Alba i aquests i em va dir que si. Ens vam dirigir a la plaça, allà hi eren tots.

Cris: Que (_), vindràs al ball?

Jo: Quin ball?

Alba: Es el primer any que es fa aqui, diuen que volen fer un ball com aquells dels Estats Units... No se si se’n sortiran.

Oriol: S’ha d’anar arreglat, les noies amb vestit i els nois... bé... nosaltres hem d'anar amb "esmoquin" i portar parella, serà el dissabte a les 22:00 al poliesportiu, discoteca i tot!

Jo: M’hi apunto! Que s’ha de fer?

Cris: Anar-hi, no hi ha entrades ni res...

Llavors en Marc se'm va apropar a l'orella i em va xiuxiuejar:

Marc: Vens amb mi oi?

Jo: Ho dubtes?

Tots ens van mirar, de sobte, van començar a ploure les preguntes. Que si estaven junts, que des de quan... Típic. Vam respondre sincerament a totes. No se perquè em transmetien confiança, em feien sentir... com a casa. Es va fer l’hora de tornar a casa, en Marc em va acompanyar.

Marc: Ens veiem dema al mati oi?

Jo: Esclar que si!

Marc: T’estimo:$

Jo: Jo més... :$

Ens vam fer un petó i cadascú va anar cap a casa seva. A l’arribar li vaig explicar tot lo del ball a la meva mare i em va dir que l’endemà a la tarda ella havia d’anar a Puigcerdà, que hi aniria i que alli mirariem el vestit i tot el que m’havia de comprar, que estava orgullosa de que la seva filla anés a un ball aixi... La meva mare es aixi... Me’n vaig anar a dormir, i el dia següent em va despertar un missatge al mobil, del Marc: “Bon dia princesa, en mitja hora et passo a buscar... <3”. Em vaig vestir ràpidament (mes o menys...), vaig baixar al menjador per esmorzar abans de que vingues el Marc i... No m’ho podia creure! Pero com... Era allí! Em vaig quedar... parada... Bé, vaig sortir corrents a fer-li una abraçada... Eren uns dies plens d'alegries, de diferents emocions, de descobriments, de sorpreses... 

Mare: Que, t’ho esperaves? Es que vaig pensar que potser volies que vingues i... vaig dir-li de venir...

X: SOOOORPRESA! :)

Espero que us hagi agradat!

PD: El resultat de l'enquesta per fer lo del fan del mes ha donat amb 14 vots que si, aixi que la setmana que ve aneu-vos preparant, començarem amb el fan del mes d'agost! :)

Es el meu destí? Capitol 5

Es el meu destí?

Cap. 5: Les rialles es van convertir en somriure...

Vaig arribar-me a casa a deixar el pa, i vaig tornar a aquella plaça a on m’esperava la Cris. De camí vaig rebre un missatge. Deia: “Ei! Sóc...

...l’Àlex, la teva amiga m’ha passat el teu numero. Aquesta no te l’esperaves ehh! Que tal t’ho passes? M’han dit que et digui que et troben a faltar... =) Ja ens veurem quan tornis!” Sorprenent, no m’ho esperava... Ràpidament li vaig contestar: “M’has agafat per sorpresa... Passar-m’ho... bastant bé... Torno d’aqui a tres setmanes... Molt bé, ells em troben a faltar i tu no... xD Jo també us trobo a faltar!”  Vaig continuar fins arribar a la plaça, alli hi havia la Cris, amb tres nois i dues noies més.

Cris: Hola! Mira ells son l’Oriol, el Gerard i el Jaume, i elles són la Maria i l’Alba. Nois, ella és la (_)

Jo: Hola :)

Oriol: Es el primer any que vens oi? No t’havia vist mai per aqui...

Jo: Si, vaig arribar fa uns dies, vinc a passar unes setmanes... Que viviu aqui vosaltres?

Maria: El Gerard, el Jaume i l’Alba si, jo soc de Tarragona, l’Oriol de Barcelona i la Cris de Lleida.

Vam estar parlant, despres vam anar a buscar un gelat i vam anar a casa el Gerard que tenia piscina. Els nois van llençar a la Maria i a la Cris a l’aigua amb roba, i despres els vam llençar l’Alba i jo a ells dos. Ens ho vam passar molt bé. Es va fer l’hora de tornar a casa, ens vam despedir i vam anar cap a casa. Jo vaig sopar i me’n vaig anar a dormir, estava una cansada. Pero just quan havia començat a adormir-me, el meu germà va entrar a la meva habitació.

Edu: Ei, desperta, que t’he de donar una cosa

Jo: Que vols ara?

Edu: He trobat això a la bustia.

Jo: Gràcies, te’n pots anar.

Era un paper doblegar pel mig, vaig començar a llegir: “Hola! Em venia de passada casa teva, aixi que et deixo una noteta. Demà al mati quedem com avui, si? Et passare a buscar! Marc.” Que mono! Li vaig llegir al meu germà, perquè sabia que no em deixaria en pau fins que no ho sabes. Desprès em vaig adormir. No me’n recordo del que vaig somiar, però sé que em vaig despertar amb un somriure a la cara. Em vaig vestir mes o menys aixi.

Mare: (_), avui anem a dinar a un lloc aprop d’aqui amb el Marc i la seva familia, marxem a la 1:30.

Jo: Ok!!

Van trucar al timbre, era en Marc. Vam anar al mateix lloc que el dia anterior.

Jo: Que, t’ho vas passar bé ahir? Per cert, molt maco el detall de la nota...

Marc: Me’n alegro que t’agradés! Referent a ahir... Geniaaaaal... Comprant...

I ens vam posar a riure, sense saber perquè, però estar al seu costat era... diferent. Ens vam mirar als ulls, poc a poc, les rialles es van convertir en un somriure. Poc a poc ens vam anar apropant... Notava la seva respiració, notava aquell petó màgic... Ens vam anar separant, poc a poc. No sé que em passava, em sentia... avergonyida.

Jo: Be... eh... me n’he d’anar... a casa... ens veiem aquest migdia...

Marc: Deixem acompanyar-te.

Jo: Es igual, hi vaig sola...

Vaig començar a caminar, i quan ja estava segura de que no em veia, vaig posar-me a correr. No sabia perquè ho feia, ni perquè ho havia fet, com hagues dit la Meri, va ser obra del destí. M’havia deixat endur per l’impuls del moment, i ell també... Vaig arribar a casa esgotada i suada. Eren les 12, aixi que em donava temps a donar-me una dutxa i a pensar una estona. Em vaig vestir (mes o menys aixi) i vam marxar. Just a l’arribar el Marc em va agafar el canell i em va dir:

Marc: (_) hem de parlar...

Espero que us agradi! Voteu i comenteu! :)
Intentarem passar la novel·la al facebook, a més de tenir-la aqui... si algu te una idea d'algun nom per la pàgina que ens ho digui! :)

PD: No l'he penjada abans per esperar el nom de la persona guanyadora, pero com que no l'hem rebut he posat els noms que m'ha semblat... :D

Aqui teniu la foto guanyadora del concurs! El problema és que no tenim el nom... Si la persona que ha fet la foto veu això que ens deixi un comentari o un correu, perquè sino no podrem continuar amb la novel·la!
Perdoneu no haver-ho penjat ahir, però es que jo (Neus) estic una mica enfeinada aquests dies amb festes i tot això i no tinc molt temps per a conectarme...

Si la persona que ha fet la foto surt avui, demà tindrem novel·la, sino, donem un temps limit de dimarts, i posarem el nom que ens sembli millor a nosaltres...

Concurs!

Hola!!

Hem estat decidint que aquesta setmana no hi haurà novel·la, sino que posarem un concurs i el dilluns continuarem amb el capitol 5. Us explico de que tracta: heu de fer un col·lage o una edició de fotos amb qualsevol editor. Això si, ha de ser de polseres, dels seus actors o bé de la novel·la i enviar-lo a pvermelles2011@hotmail.com. El premi serà aparèixer a la novel·la en un o més capitols... Teniu de temps fins divendres, el dissabte direm qui ha guanyat, les fotos que ens vagin arribant les anirem penjant aqui perquè les aneu veient! RECORDEU POSAR EL VOSTRE NOM!


Gràcies per participar i molta sort!


#Neuus


PD: Hem posat una enquesta per saber que en penseu d'una idea que hem tingut, si us sembla bé no tardarem a tenir-ho!

No us en oblideu de votar el Mikel Iglesias a la web de BRAVO!

Es el meu destí? Capitol 4

Es el meu destí?

Cap. 4: Un missatge... inesperat

Em vaig posar al llit, però no aconseguia dormir, em costa dormir en llits que no son el meu, a més, estava una mica nerviosa... Semblava que comences a sentir alguna cosa per ell... I l’estiu no havia fet més que començar... Però la pregunta que donava tombs pel meu cap era: M’agrada?

El dia següent, em vaig despertar a les 9:30, em vaig dutxar tranquil·lament, em vaig vestir mes o menys aixi i vaig esmorzar, com sempre, un got de llet amb cereals. Eren les 11, i puntualment, el Marc va trucar a la porta.

Jo: Hola!

Marc: Hola!

Vam donar un tomb pel poble, que ja començava a conèixer una miqueta més i em va portar a un lloc amb vistes a la muntanya i alli vam estar parlant una estona...

Jo: Saps? L’altre dia vaig estar amb l’Àlex Monner

Marc: Ah si? I això?

Jo: Es una mica estrany... Una amiga meva diu que es obra del destí, abans no me la creia, però ara... Amb menys d’una setmana conèixer-us... Crec que si que pot tenir a veure una mica el destí...

Marc: De veritat ho creus? Pot ser possible, potser estas destinada a coneixens a tots... Però jo crec que aquestes coses passen per alguna raó, que per alguna raó tu ets aqui i jo també hi soc...

Aquell matí m’ho vaig passar francament bé. Em vaig divertir bastant, vam riure, em va explicar anècdotes... Poc a poc l’anava coneixent, poc a poc anava resolent el dubte a aquella pregunta. Es va fer l’hora de tornar a casa, i en Marc em va acompanyar.

Jo: Ens veiem aquesta tarda?

Marc: Si suposo... Ah no, no puc, he d’anar amb els meus pares a Puigcerdà a noseque fer... (Va posar una cara d’aburriment) Crec que m’aburrire sol...

Jo: Segur que no...

Marc: Fem una cosa, no tinc el teu numero, pasamel... I si al final no hi vaig o alguna cosa t’envio un missatge...

Jo: Si, esclar te, 6********

Marc: Perfecte, et faig una perduda i et guardes el meu. Ja et dire algo ok?

Jo: Ok! :) Que et “diverteixis” aquesta tarda! Jajajaja!

Marc: Si.. el mateix dic... jajajaj Adéu!

Jo: Adéu!

Estava contenta, com a mínim ja tenia un amic en aquell poble, i no dubtava a sortir aquella tarda a buscar-ne més. Dinant em va arribar un missatge del Marc, deia: “Confirmat, aquesta tarda me’n vaig a Puigcerdà a aburrir-me completament...” Li vaig respondre: “Ok! Que et vagi bé... :)”

Desprès de dinar me’n vaig anar a la meva habitació, no sabia que fer, fins que va entrar el meu germà i em va començar a donar cops de coixí. Quan va parar, vam estar una estona parlant.

Edu: Que tal t’ho passes aqui?

Jo: M’aburreixo, però sort que tinc al Marc que m’anima una miqueta...

Edu: T’agrada.

Jo: No! Casi que no el conec tampoc...

Edu: No hi creus en l’amor a primera vista? Potser el destí us ha unit...

Jo: No! Tots esteu igual! Per cert, que faràs aquesta tarda?

Edu: Suposo que sortiré amb uns nois que m’he trobat aquest matí i que m’han dit si hi volia anar... I tu que faràs?

Jo: No ho se, suposo que sortire a veure si hi ha algú de la meva edat...

Edu: Et diria de venir amb nosaltres...

Jo: Paso, no m’agrada estar a la mateixa colla que el meu germà.... Ja ho saps!

Edu: Bueno, bueno... Vaig tirant, si necesites alguna cosa em truques.

Jo: Si...

Va marxar, jo em vaig pentinar una mica, perquè amb la baralla de coixins el meu germà m’havia despentinat, i vaig sortir al carrer. La meva mare volia que anés a comprar el pa, aixi que em vaig apropar a una panaderia que havia vist aquell matí, despres, em vaig asseure en un banc d’una plaça. De sobte, vaig sentir una veu al meu darrere.

X: Hola, tu no ets d’aqui oi?

Jo: No, em dic (_) i tu?

X: Jo em dic Cris, encantada :)

Jo: Igualment.

Cris: Vols venir amb mi i els meus amics aquesta tarda?

Jo: No tinc res millor a fer...

Vaig arribar-me a casa a deixar el pa, i vaig tornar a aquella plaça a on m’esperava la Cris. De camí vaig rebre un missatge inesperat. Deia: “Ei! Sóc...

Valoreu i comenteu! :)

PD: Hem canviat l'enquesta d'aqui al costat... A veure que us sembla!

Es el meu destí?: Capitol 3

Es el meu destí?

Capitol 3: I l'estiu acabava de començar...

El dia següent, a les onze, marxava cap a Bellver de Cerdanya. Se’m farien llargues aquelles setmanes... Vam estar una bona estona per carretera, i a l’arribar al poble...

Jo: Mama, mira! No es...

_____________________________________________________________

Mare: Qui?

Jo: Es igual, deixa-ho... Per cert mama, perquè hem vingut aquest any aqui de vacances?

Mare: Es una llarga història... El teu pare i jo ens vam coneixer en aquest poble, els dos veniem a estiuejar aqui... Feia temps que no veniem, i per casualitat aquest any ens vam trobar amb uns amics que estaven dins a la nostra colla de quan erem petits, ens van comentar de que encara estiuejaven aqui i ens va fer il·lusió tornar-hi i que poguessiu tenir vosaltres dos una colla com la nostra... Per cert, aquesta nit venen a sopar aquests amics...

Jo: El primer dia i ja venen a sopar? Pero...

Pare: No hi ha pero que valgui, a més, tenen un fill que si fa o no fa té la mateixa edat que tu.

Em semblava extrany... Pero no sabia el que m’esperava, la sorpresa que m’enduria... 

Vam arribar a la casa, era preciosa! Tenia vistes a la reserva del Cadí, un jardí bastant gran... Perfecte per pasar-hi un mes... Desprès de veure la casa, vam anar a veure el poble. No era un poble considerablement gran, però tampoc molt petit, això si, molt acollidor. Es feia tard i haviem de tornar cap a casa. Vaig passar per la dutxa per treure’m el cansament, i la meva mare em va dir que m’arregles, que l’ocasió s’ho valia. No li vaig fer molt de cas, mes o menys, em vaig posar això.

Va arribar l’hora i els amics dels meus pares van apareixer. Va ser veure entrar per la porta al “fill” i quedar-me de pedra. Me’n vaig anar correns a l’habitació, necessitava tranquilitzar-me. Masses emocions en molts pocs dies. Al tornar al menjador, la meva mare em va llançar una mirada d’aquelles assesines, que volent dir que ja parlariem. Va arribar l’hora de les presentacions.

Mare: (_) ell és en Marc, suposo que ja ho saps...

Jo: Que graciosa mama... Hola Marc =)

Marc: Hola

Faltava una ultima cosa. Em vaig escapolir com vaig poder cap a lavabo, i li vaig enviar un missatge a la Meri, deia: “Crec que començo a creure en això del destí... T’he d’explicar unes cosetes... El primer dia i ja hi ha sorpreses...”. De seguida em va contestar: “Pero explica-m’ho ara! Tia, quin estiu t’espera... Si començes aixi... Quina sort! MSN? =)”. Desgraciadament alla no tenia ordinador. Li vaig resumir la meva historia en cinc linies, suposo que estava tant flipada com jo. Ara si, ja estava tot llest, vaig anar cap a la taula, vam sopar, vaig anar coneixent poc a poc a un altre dels meus ídols... Semblava tant fictici tot allò... A l’acabar no sabiem que fer fins que la meva mare...

Mare: (_), perquè no aneu a donar un tomb pel poble? Així també us aneu coneixent...

Jo: No se si...

Marc: - tallant-te – Perfecte. Anem?

Al carrer, vam poder parlar amb més tranquilitat. Ens vam fer preguntes i vaig descobrir que teniem moltes coses en comú. Va ser una nit especial. Em vaig divertir molt, però es va fer l’hora de tornar a casa, i ell havia de marxar.

Marc: He de marxar, (_) quedem demà?

Jo: Si, esclar!

Marc: A les 11 et passo a buscar, ok?

Jo: D’acord!

Em vaig posar al llit, però no aconseguia dormir, em costa dormir en llits que no son el meu, a més, estava una mica nerviosa... Semblava que començes a sentir alguna cosa per ell... I l'estiu no havia fet més que començar... Però la pregunta que donava tombs pel meu cap era: M’agrada?

Voteu i comenteu! :)

PD: Sento el retràs pero aquests dies no he estat a casa i no tenia ordinador... El pròxim capitol el dissabte! =)